SATISFACCIÓ...?

La satisfacció, és el tema que em ronda pel cap aquesta vegada.

Els humans tendim a buscar la satisfacció per algun dia arribar a ella i reconfortar-nos. Però com a totes les coses, sempre hi ha més d'un punt de vista. Així doncs, jo em plantejo, la satisfacció és un ideal que consisteix en donar forces als homes per aconseguir les seves fites. O altrament dit, podríem considerar la satisfacció com el fruit o el premi d'un esforç realitzat.

Fins aquí, estaria exposat l'objecte en qüestió. Però a l anar més enllà, em plantejo si realment reconfortar-nos en la satisfacció es bo; m'explico. No és cert el fet que aconseguir un objectiu infinitament anhelat , produeix una sensació magnífica? Doncs per què un cop som capaços d'aconseguir-la en conformem?

Això ens adorm, minva les nostres ambicions. Tot i tenir el que desitgem, hem de voler-ne més. De fet considero que és el millor mètode per evolucionar tant a nivell personal com mental.

Amb tota aquesta argumentació no vull atribuir-me l'etiqueta d'avariciós, és a dir, que sempre desitgi més del que realment pugui tenir i no estar mai saciat, fent un sobre ús de l'ambició. El meu propòsit no és ni més ni menys que voler portar sempre les coses a un nivell superior. Intentar sempre créixer – que no implica fer-ho cap endavant, també podem créixer cap als costats – tot ampliant punts de vista, obrint noves portes i visualitzant nous horitzons.

Estic plenament convençut que tots tenim aquella utopia que frisem per fer realitat, aquell sentiment de convertir el “encara no”, per un “ per fi ! “. Deixar de creure en els nostres ideals implica deixar de ser nosaltres mateixos. Que ens falti confiança i que ens faltin les ganes, comporta un deteriorament de l'esperit, que finalitza amb la consumació de la inactivitat. 

Mai et conformis amb el fet d'arribar a la satisfacció, has de tenir en compte – estimat amic -, que la satisfacció és un fase del camí, per omplir-te de forces; no es tracta pas del final de trajecte.

Per tant, sigues ambiciós, sigues positiu i si de debò vols esdevenir el que tens pensat ser, no t'ho neguis i ves més enllà. Si de totes totes, t'estimes alguna cosa, no et conformis en estar satisfet, perquè la satisfacció és efímera. Cultiva-la per entregar cada instant i cada segon a sentir-te més que bé...

Go for it, and besides.