Redifinició

Aquest cop em disposo a escriure conmogut per una conversa que vaig mantenir el cap de setmana del 10 d'Abril.

Reconec en primer lloc, que no tots els arguments ni les paraules que faré servir seran veritats irrefutables, però si més no, són conviccions i afirmacions fruit d'una prèvia reflexió.

El cas que vull tractar, és el que inunda el nostre país. Tan els catalans com els espanyols estem immersos en una situació de crisi descontrolada, de fet , si ens parem a pensar, no estem tan malament com Grècia, Portugal o Islàndia però tot i això, tenim - per desgràcia - una part considerable de cadascun dels problemes que obstenten.

En primer lloc, tenim un seriós problema pel que fa a la situació bancària, com grècia. En segon lloc, tenim una situació política deplorable, com Portugal. I en tercer estem sotmesos a una relació de deute que ens té ben lligats pel coll, com és el cas d'Islàndia.

Per tant, dit això, només cal que el nostre país erri tan sols una mica més en qualsevol d'aquests esmentats aspectes per convertir-se en una nova infra-potència europea. I tot això de qui depèn? Doncs dels polítics majoritàriament.
Aquests polítics els quals tenen en les seves mans tot el futur d'un país i les diverses nacions que s'integren en aquest, no estan preparats. N tan sols estan a l'alçada de la situació. Això es deu a que fa falta, de forma urgent i immediata una redifinició social.

M'explicaré; s'ha de redefinir el concpete de ciutadà, el qual és la peça clau per desenvolupar la democràcia i fer anar el país, cosa que actualment no sembla ser així; ja sigui per una desafecció política dels ciutadans -inconscients del que això comporta- o bé sigui per que als mateixos polítics no els hi convé que la participació a la democràcia sigui tan directa. De fet només cal veure com està pujant la joventut i fer la simple reflexió de si aquesta, serà capaç de posar remei a les futurs controvèrsies de país.
Sent realistes, pocs són els ciutadans conscients del poder de la veu i decisió del poble.

Cal redefinir doncs, els drets i deures de cadascún dels ciutadants, tot actualitzant-los i que aquests esdevinguin més eficients. S'ha de partir d'una premisa en la qual corrents polítiques i filosòfiques es basen; aquestes són: No tots els ciutadans som iguals  ,  No tots els ciutadans son realment independents i per últim, Sempre existeix un abús de poder.
Reflexionant i reinterpretant aquests tres termes, podem ordenar la societat i establir de nou, quin full de ruta volem seguir i com ho volem fer.

Per altra banda, també és rellevant qui ha de dur el timó en aquesta empresa. I ara per ara són els polítics de primera línia els que ho fan. Cal dir que de primera línia en tenen poc, ja que la majoria no són ni de bon tros tan competents com requereix el seu càrrec, sinó només cal pensar en les incongruències que es produeixen en els nostres Governs.
Com pot un President d'un país, el qual representa de forma externa, arreu d'europa, a Espanya, que no sàpiga ni tan sols un dels dos idiomes oficials, ja sigui l'anglès o el francès? Com s'entén que els Ministres siguin persones NO qualificades per ocupar tals càrrecs? És a dir, Carme Chacon no ha dut pas a terme una carrera militar i per tant és obvi que no podrà exercir bé les seves funcions, perquè simplement no tindrà un domini eficient en el seu àmbit de direcció. Igual succeeix amb la resta de ministeris.

S'hauria d'incentivar l'el·litisme en la política, demanant un alt grau de competència en les seves funcions i una responsabilitat directa i conseqüent dels seus actes. Hem d'entendre que està en joc el futur d'un país i fins i tot les nostres propies vides i ambicions.

Parlant d'incongruències, com per exemple, pot el President de l'Estat espanyol tenir unes idees tan obstinades com la de l'altruïsme extrem? Com vol repartir riquesa entre els ciutadans, si amb la seva política no en crea? És definitivament contraproduent el fet de defensar una economia que ha de ser redefinida, ja que la nostra actualment no té sortida. És una economia capitalista i liberal, mal enfocada i mal gestionada.

No vull dir amb això que le Govern hagi de prendre les rendes de la direcció total de la economia, - ja que crec que aquesta ha de prendre les seves propies regulacions- , però sí que ha de saber gestionar i incentivar els mercats que conformen la nostra economia, ja que ara per ara, només són unes poques les que subsisteixen; i ho fan a base de la pura incrementació de beneficis sense crear llocs de treball.  Dic això, perquè em va sobtar veure un titular en el diari de La Vanguardia, on apareixiael següent: " Telefónica gana 10.127 millones y ya es la primera empresa en beneficios" i de forma totalment incongruent apareixia tot just sota: " La compañía anuncia recortes de plantilla en España y un 6% menos de directivos".

Per tant, amb això vull dir que no pot ser el fet de que la única economia emergent en el nostre país, es dediqui simplement als beneficis i no creant llocs de treball. Aquí entra en joc el Govern, els dirigents polítics i els Ministres... llàstima que aquests no estiguin capacitats, ni preparats per treure'ns de la situació en la qual els cituadans ens veiem sotmesos.

Em sap greu ser tan pessimista,... perdó, realista. Em conformo si més no, en causar algun tipus de remordiment o suscitació.

Bona nit,

Miquel Àngel de Garro Pla.